Magazine de la FCHS de la Universitat Jaume I en el qual tenen cabuda tant les inquietuds de l’alumnat com la recerca del personal docent i investigador de la Facultat
Kentaro Miura
Nihilistamina: anime per conviure en un món precari
Carlos Cuesta-Martínez i Vladyslav Hostyuk
15 de juny 2023
A mesura que la cultura geek s’ha anat convertint cada vegada més en un fenomen majoritari, moltes manifestacions culturals que, fins ara, es consideraven molt de nínxol han aconseguit una adopció massiva. Un exemple en són el cine de superherois o els videojocs, indústries que, ara per ara, ja son milionàries. D’igual manera, un producte cultural que ha viscut una acceptació en el mainstream cada vegada major són el còmic i l’animació japonesos, el manga i l’anime; dos expressions que compten amb una indústria i unes subcultures pròpies que fa temps que ja han trascendit les fronteres del seu país d’origen.
Shonen
Anime o manga concebut per a ser consumit per un públic masculí i jove
Nihilistamina: combinació de nihilisme i resistència
El shonen, però, malgrat tractar-se del gènere imperant al mainstream de l’anime, es troba lluny de ser l’únic tipus de plantejament narratiu que es pot trobar a l’animació japonesa. Els investigadors Antonio Loriguillo López (membre del grup de recerca Investigació en Tecnologies Aplicades a la Comunicació Audiovisual, Departament de Ciències de la Comunicació) i Artur Lozano (Universitat Autònoma de Barcelona) identifiquen a l’article Humanismos al borde del colapso: los animes nihilistamina un nou tipus de gènere que, encara que es contraposa gairebé de manera total al plantejament del shonen, es dirigeix igualment a un gran públic. El terme nihilistamina –de nihilisme i stamina, resistència en anglès– defineix aleshores les principals característiques tant de les narratives d’aquestes obres, com dels herois que les protagonitzen.
Aquestes narratives més nihilistes, per tant, solen tindre característiques més associades a un producte “adult”: un to tràgic, presència d’unes institucions corruptes, que porten als personatges a un sentiment de resignació i una violència més explícita (que en alguns casos més radicals pot aplegar al gore). Aquest conjunt de circumstàncies, aleshores, fa que els personatges que protagonitzen aquestes històries s’hagen definit per dues característiques.
Un dels casos més paradigmàtics, tant per la seua ampla popularitat a nivell global com per la seua influència en posteriors produccions, és el de Neon Genesis Evangelion (Hideaki Anno, 1995-1996). En la sèrie, el jove Shinji Ikari de catorze anys ha de servir com pilot en Nerv: una organització militar corrupta dirigida per son pare, Gendo Ikari. Malgrat convertir-se involuntàriament en la persona seleccionada per protegir el món dels perillosos Àngels (formes de vida de l’espai exterior que tenen l’objectiu d’extingir l’espècie humana), Shinji segueix posant-se al servei del seu absent progenitor. Vivències a la sèrie com l’absència de figures paternes i maternes, l’abandonament dels seus companys de pilotatge o la mort d’algunes de les seues amistats més properes faran incís en la motivació del protagonista, que complirà ordres amb resignació. Curiosament, però, el de Neon Genesis Evangelion esdevé un dels finals més optimistes dels anime nihilistamina, al mostrar l’espectador una versió final de Shinji que s’accepta a si mateix i la seua relació amb el món que l’envolta.
És molt difícil projectar cap resolució satisfactòria que no siga una victòria vàcua
Un dels altres exemples principals és la serie Berserk (Naohito Takahashi, 1997-1998), en el qual el seu protagonista, Guts, naix del cadàver de la seua mare morta i és criat per una banda de mercenaris en la qual pateix abusos físics i sexuals. La culminació arriba amb el ritual de l’Eclipsi, on ell i els seus companys són sacrificats als dimonis pel seu amic i líder, Griffith, que també viola a la seua amant, Casca. Guts escapa del ritual havent perdut un ull i un braç junt amb Casca, permanentment traumatitzada pel que ha transcorregut. Ambdós porten la marca del sacrifici, que els farà ser perseguits constantment per aquests éssers. A dia d’avui, la sèrie no compta amb cap final, i encara que el tinguera, el seus personatges han sigut tan maltractats en el transcurs dels capítols, que és molt difícil projectar cap resolució satisfactòria que no siga una victòria vàcua.
Aleshores, aquestes històries amb herois que es centren fonamentalment en perdurar i arribar a ser com els demés estan tenint una rebuda excepcional tant al mercat japonès com l’occidental. Concretament, la pel·lícula amb major recaudació de l’any 2020 a nivell global va ser Kimetsu no Yaiba: Tren Infinit (Haruo Sotozaki), pel·lícula extreta de Guardians de la nit (Sotozaki, 2019-actualitat), un dels animes nihilistamina més populars dels darrers anys.
Guardians de la nit (Haruo Sotozaki)
Aleshores, què ens aporten aquestes històries?
Si alguna cosa està clara, és que en aquestes narratives l’imperatiu de “salvar el món” no és una solució màgica de tots els problemes de l’univers on resideix l’heroi nihilistamina. Però, així i tot, aquest ho intentarà, inclús si això està completament fora de les seues capacitats o si suposa un sacrifici majúscul. Aquest és un objectiu que ressona amb un públic que viu en una situació de precarietat i desafecció cada vegada major amb les institucions i el sistema que l’envolta. Un públic que cerca qualsevol alleujament temporal, veient que un canvi social en profunditat és impossible.
Si la realitat que ens envolta és tan complexa, seria lògic pensar que els espectadors podríem recórrer a aquest tipus d’històries cercant un cert escapisme, de manera similar a com fem amb la resta de productes culturals que consumim a diari. En canvi, tot i reflectir un context social negatiu, les històries nihilistamina ens continuen parlant de personatges que estan disposats a continuar progressant per millorar la seua situació. Aquestes històries, aleshores, es poden pensar d’ambdues maneres. Ens correspon a nosaltres, com a públic, decidir com incorporar-les a les nostres vides.
Crèdits
Realització: Javi Marín
Disseny: María Martín
Agraïments
Prf. Antonio Loriguillo López
Labcom UJI
Grup d’investigació
Investigació en Tecnologies Aplicades a la Comunicació Audiovisual
