Finalment, basant-se en la performativitat de gènere, els autors i autores de l’estudi descriuen que, si els estereotips de gènere són construïts socialment i culturalment, les classes d’Educació Física operen com plataforma per reforçar la construcció d’eixos estereotips. D’aquesta manera, part del professorat no seria conscient de mantindre hàbits i comportaments tradicionals i heteronormatius en les seues sessions amb l’estudiantat. Per tant, seria responsabilitat del professorat descobrir quins patrons i actituds s’estan replicant a les seues classes i modificar-los.

En síntesi, l’assignatura no hauria de reforçar l’hegemonia heteronormativa, sinó aprofitar el component físic de l’Educació Física com espai vàlid per al descobriment i la construcció de tot tipus d’identitats. Segons Òscar Chiva, “en aquest moment, molts enfocaments de l’Educació Física per part del professorat no són els més convenients per trencar estereotips, i inclòs potser els estiguen reforçant, però tot eixe potencial vist en positiu també ens dona l’esperança que amb un nou enfocament de l’assignatura no sols deixarem de reforçar els estereotips, sinó que els trencarem i tindrem la capacitat de guanyar en la direcció correcta”.