Homosexualitat a Educació Física: inclusió i esteorotips

Carlos Cuesta i Martínez

24 de gener 2024

Didàctica de l'Expressió Corporal

“A l’educació pública hi ha lloc per a tots”, ens va exposar fa uns mesos José Ramón Alonso, catedràtic al departament de Biologia Cel·lular i Patologia de la Universitat de Salamanca. L’investigador va visitar la nostra Facultat amb la intenció de participar a les jornades TEA i Inclusió Educativa (realitzades el 29 de març de 2023) i vam aprofitar l’ocasió per entrevistar-lo sobre un cas en el qual l’accés igualitari a l’educació segueix sent insuficient: el de l’alumnat amb TEA a l’àmbit universitari. En canvi, el de les persones neurodivergents no és l’únic context discriminatori per a l’alumnat.

Els investigadors Òscar Chiva Bartoll (membre del grup de recerca Enfocament de la Diversitat com a Avantatge, Departament d’Educació i Didàctiques Específiques), David Hortigüela Alcalá, Alejandra Hernando Garijo (Universitat de Burgos) i Pedro Antonio Sánchez Miguel (Universitat d’Extremadura) exposen al seu article Everything is more difficult when you are different: analysis of the experiences of homosexual students in Physical Education que l’alumnat homosexual també pot aplegar a sofrir un tractament discriminatori a l’assignatura d’Educació Física.

Educació Física, la comprensió del propi cos i la performativitat de gènere

Per realitzar la seua investigació, Òscar Chiva i els seus companys i companyes han emmarcat la base teòrica del seu estudi en una aproximació de la teoria queer. En concret, han emprat la teoria de la performativitat de gènere com el seu marc teòric de referència. Definida per Butler al 1990, la performativitat de gènere descriu la formació de la identitat i la subjectivitat, traçant el procés mitjançant el qual ens convertim en subjectes quan assumim el nostre gènere.

De tal manera, Butler defén que no hi ha identitats sexuals o identitats de gènere biològicament inscrites a la natura humana. Per tant, l’Educació Física, com espai per al desenvolupament i la comprensió sobre el cos propi a través de l’expressió corporal o el moviment, és una part essencial de la performativitat.

Procés mitjançant el qual ens convertim en subjectes quan assumim el nostre gènere, formant la nostra identitat i subjectivitat
Procés mitjançant el qual ens convertim en subjectes quan assumim el nostre gènere, formant la nostra identitat i subjectivitat
Procés mitjançant el qual ens convertim en subjectes quan assumim el nostre gènere, formant la nostra identitat i subjectivitat
Procés mitjançant el qual ens convertim en subjectes quan assumim el nostre gènere, formant la nostra identitat i subjectivitat

Performativitat de gènere

Procés mitjançant el qual ens convertim en subjectes quan assumim el nostre gènere, formant la nostra identitat i subjectivitat

La discriminació que sofreix la gent LGTBIQ+ a la seua vida diària seria incrementada a l’Educació Física a causa de l’actitud activa que l’estudiantat ha d’adoptar en la matèria. Segons Òscar Chiva, “l’Educació Física implica una interacció major que en altres assignatures, ja que es comparteix un espai en el qual l’alumnat es relaciona amb la resta a partir del seu propi cos i això genera que tots els estereotips i la càrrega social emergisca més a eixes classes que a altres matèries de caràcter més teòric i passiu”.

Tanmateix, a més de l’actitud activa de l’estudiantat podrien influir altres factors com els estereotips propis de l’assignatura d’Educació Física vinculats al món de l’esport, com la competitivitat. D’aquesta manera, la matèria podria donar lloc a contextos en els quals el cos pot ser exposat amb major facilitat per ser jutjat per la resta o en els quals la identitat de la persona pot ser revelada, afectant a la participació de les persones del col·lectiu.

Les classes d’Educació Física reforcen la construcció d’estereotips, habitualment heteronormatius

Com influeixen realment els estereotips de gènere?

Després d’entrevistar-se amb set estudiants d’educació secundària i les seues famílies, Òscar Chiva i els seus companys i companyes de les universitats de Burgos i Extremadura van detectar que els estereotips heteronormatius es posicionaven com l’arrel del problema, ja que la seua existència era un dels majors factors a l’hora de generar discriminació i rebuig a les classes d’Educació Física. Aquesta influència provocava que l’alumnat consultat per a l’estudi preferira adoptar un rol passiu durant les sessions o, inclòs, pretendre assumir rols i comportaments amb els quals no s’identificaven. Actituds realitzades amb la intenció de no ser discriminats per la resta de la classe.

Els estereotips heteronormatius, de la mateixa manera, afectarien a un segon nivell: no sols limitant i condicionant la participació i actitud de l’alumnat homosexual a nivell intern, sinó també generant pressió social. Segons la investigació de Chiva i companyia, alguns companys i companyes de classe no voldrien relacionar-se a les sessions d’Educació Física amb l’estudiantat que no encaixe amb els estereotips normatius, provocant que se senten sols i desplaçats i això incremente el seu rol passiu.

Finalment, basant-se en la performativitat de gènere, els autors i autores de l’estudi descriuen que, si els estereotips de gènere són construïts socialment i culturalment, les classes d’Educació Física operen com plataforma per reforçar la construcció d’eixos estereotips. D’aquesta manera, part del professorat no seria conscient de mantindre hàbits i comportaments tradicionals i heteronormatius en les seues sessions amb l’estudiantat. Per tant, seria responsabilitat del professorat descobrir quins patrons i actituds s’estan replicant a les seues classes i modificar-los.

En síntesi, l’assignatura no hauria de reforçar l’hegemonia heteronormativa, sinó aprofitar el component físic de l’Educació Física com espai vàlid per al descobriment i la construcció de tot tipus d’identitats. Segons Òscar Chiva, “en aquest moment, molts enfocaments de l’Educació Física per part del professorat no són els més convenients per trencar estereotips, i inclòs potser els estiguen reforçant, però tot eixe potencial vist en positiu també ens dona l’esperança que amb un nou enfocament de l’assignatura no sols deixarem de reforçar els estereotips, sinó que els trencarem i tindrem la capacitat de guanyar en la direcció correcta”.

Conclusions en 1 minut

Crèdits

Coordinació: María Martín
Disseny: Álvaro Mas
Realització: Gerard Millas i Sergi Oltra
Subtitulació: Pablo Algaba i Ana González

Agraïments

Prf. Òscar Chiva
LabCom UJI

Grup d’investigació

Enfocament de la Diversidad com a Avantatge

Subscriu-te a ‘Humanes i Socials’ per no perdre detall de les properes publicacions