L’art, però, no es queda limitat a les portes i parets dels museus i institucions culturals que tant ens agrada visitar. Les representacions populars arreu del territori també són formes d’art que a dia d’avui, malauradament, queden lluny de ser accessibles per a tothom malgrat l’establiment de l’accés igualitari a la cultura com un dret fonamental a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

Seria el cas, per exemple, de les Falles: la festa més popular al territori valencià amb un gran protagonisme de les seues obres de caire monumental. Per tant, l’accés a la festivitat de les Falles per part de les persones cegues hauria de ser una realitat al tractar-se d’un dret fonamental, però, amb més raó, per ser una festa tan estesa i popular al nostre territori. Amb aquesta finalitat, Vanessa Gumier García, investigadora vinculada al grup de recerca TRAMA – Traducció per als Mitjans Audiovisuals i Accessibilitat (Departament de Traducció i Comunicació), desenvolupa la seua tesi doctoral Fallas para todos: una aproximación a la accesibilidad para personas ciegas de las Fallas de la Comunitat Valenciana perquè ningú es quede enrere a l’hora de gaudir la festivitat però, també, d’estar integrat en un tret identitari tan rellevant.

Segons Gumier, el caràcter efímer de la festa seria la principal raó perquè les iniciatives d’accessibilitat a les persones amb discapacitat visual realitzades fins el moment siguen encara limitades: “cada any es produeixen nous monuments, per tant, la tasca que realitzes no es pot reutilitzar per a les següents celebracions”. A més de la caducitat inherent a les elaboracions que protagonitzen la festa, altra limitació seria la despesa econòmica. Si bé és cert que s’ha de garantir la remuneració adient a la persona responsable, Gumier, no obstant això, incideix en què el cost anual per garantir l’accessibilitat als monuments fallers seria reduït al conjunt de la producció. “La part del pressupost que es dedicaria a que un traductor o un audiodescriptor fera eixa accessibilitat és molt xicoteta al costat del que s’empra realment per a produir la falla”, assevera.

Malgrat les possibles adversitats enumerades, la recerca de la investigadora identifica una tendència positiva en les tasques d’accessibilitat als monuments fallers. Tanmateix, l’augment d’aquest tipus d’iniciatives encara és molt limitat i sense cap tipus de legislació vinculada. El mateix Museu Faller de València és una mostra d’aquest progrés, amb una selecció de ninots indultats identificats en braille i amb una breu descripció en àudio. També en són els Premis Solidaritat Fallera (entregats per l’ONCE des del 2010) o els Premis Caliu de l’Ajuntament de València (des del 2018), que en ambdós casos reconeixen les iniciatives i projectes per promoure la igualtat i la diversitat a les Falles. En canvi, on més es pot percebre aquesta tendència és en els mateixos monuments majors i infantils que cada any se sumen a incorporar recursos d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat visual.

Seria el cas de la falla infantil Cronista Vicent Beguer i Esteve de la localitat de Torrent, que en el seu monument Inclusivament ha incorporat una audiodescripció realitzada per Vanessa Gumier. Les audioguies, malgrat no tractar-se del mètode d’accessibilitat més emprat al món de les Falles, sí que en serien un dels recursos més efectius, ja que poden permetre no solament transmetre la crítica (la composició versada que acompanya l’escultura), sinó també oferir una descripció de l’aspecte físic del monument (les figures que el componen, etc.) o oferir informació complementària (com dades sobre l’emplaçament de la falla) i incorporar recursos expressius com efectes de so que puguen aportar a la comprensió. Eina, però, que exigeix un esforç de coordinació constant entre el seu redactor i l’artista faller pel fet que aspectes visuals com els colors o la grandària s’acoblen en la part final de la producció de la falla.