Tal vegada el punt culminant d’aquesta tendència a la dataficació siga la creació dels anomenats polítics  virtuals. En els últims anys, segons conta Patrici Calvo, han sorgit diverses candidatures que prometen delegar totes les decisions a un algoritme. Aquest és el cas del Partit Sintètic Danés o Michihito Matsuda, una IA generativa que es presenta a les eleccions per al càrrec de governador de Tòquio. Tot i això, per a l’investigador, el cas més cridaner és el de Ion, el nou “assessor honorari” del primer ministre romanés Nicolae Ciuca, que és la primera IA amb càrrec polític.

Els algoritmes intervenen en la creació de l’opinió pública en la seua transformació en big data així com en la presa de decisions sobre aquestes dades. Per als autors d’Algorithmic Democracy, aquesta intervenció omnipresent dels algoritmes fa impossible generar una opinió pública sana i ben informada, que no estiga influïda per interessos particulars. Segons aquests acadèmics, la principal necessitat de les democràcies actuals és aconseguir reconstruir l’espai de debat públic sense la hiperconnectivitat que monitoritza i vigila constantment a tota la ciutadania. Aquesta és l’única manera de garantir la participació igualitària i d’aconseguir que les opinions del públic es puguen expressar de manera lliure.