Carlos Cuesta i Vladyslav Hostyuk
15 de juny 2023
Les ferramentes generatives basades en Intel·ligència Artificial han avançat molt en els últims anys i han adquirit molta notorietat a partir de la segona meitat del passat 2022. Gràcies als desenvolupaments més recents de les tecnologies d’IA, sobretot aquelles que operen amb llenguatge o amb imatge, l’accés a aquestes eines cada vegada s’ha popularitzat més a través d’aplicacions web com Midjourney, ChatGPT o Dall·E 2, ambdues últimes d’OpenAI. Aquestes solucions són recursos que permeten a qualsevol persona usuària generar imatges i textos a partir de premisses i paraules clau; els anomenats prompts.
Al mateix temps que s’ha facilitat l’accés de l’usuari mitjà a aquest tipus de tecnologies, també ha crescut l’interés per la seua aplicació a escala industrial. Aquesta, però, presenta una sèrie de reptes com ara les grans quantitats de dades necessàries per operar, o la infraestructura necessària per processar-les. Conforme comenta Ajay Agrawal en la publicació Harvard Business Review, una de les primeres aplicacions de la Intel·ligència Artificial en l’automatització industrial es va donar en el sector dels taxis.
Aquesta va ser l’aposta d’empreses com Uber i Lyft, que amb un sistema de coordinació entre conductors i clients basat en IA van multiplicar la quantitat de xòfers fins als 3,5 milions als EUA. Però, per aconseguir-ho van haver d’adoptar tota una sèrie mesures en matèries de ciberseguretat, localització, tracking…; un canvi de sistema integral. El que punctualitza Agrawal és que la integració d’aquest tipus de tecnologies requereix d’un alt grau de reestructuració en les dinàmiques de producció i treball de les empreses abans que de veritat es puguen començar a notar els beneficis.
Així i tot, malgrat l’elevat esforç estructural que suposa la integració de les tecnologies basades en IA a l’activitat empresarial, la gran notorietat adquirida per aquestes ferramentes als darrers mesos ha cridat l’atenció d’algunes de les grans corporacions tecnològiques, que troben una bona oportunitat per aprofitar la tendència. Actualment ja hi podem trobar un clima competitiu en les ferramentes generatives d’imatges basades en IA, en el qual podem trobar eines desenvolupades com Dall·E 2, Midjourney o Stable Diffusion entre moltes altres.
Google ha obert les portes a un escenari on les majors empreses tecnològiques poden competir fins acabar concentrant l’oferta d’aquest tipus de solucions informàtiques
L’oferta simultània en aquest tipus de solucions informàtiques es pot veure incrementada al futur més proper amb l’entrada de les GAFAM: les majors corporacions tecnològiques. És el cas de Google, que ja ha anunciat la seua pròpia eina generativa de text mitjançant IA, Bard (desenvolupada per la seua filial britànica Deepmind), per fer front a ChatGPT d’OpenAI, suportat financerament per Microsoft. Aquest anunci obri la porta a un escenari en el qual les empreses de major grandària del sector tecnològic competisquen per oferir serveis d’IA a les persones usuàries fins acabar concentrant l’oferta d’aquest tipus de solucions informàtiques.
Per altra banda, aquestes eines subjectes a la concentració empresarial necessiten quantitats massives de dades (inputs) amb les quals poder efectuar l’aprenentatge i l’anàlisi que les permet operar. Per això, reprodueixen els mateixos reptes que ja s’han vist en els processos de recol·lecció de big data. Un d’aquests és la difuminació de les fronteres entre la vida privada i la pública, ja que en la majoria de casos no és possible obtindre un consentiment conscient i informat. A més, els conjunts de dades utilitzats per alimentar les Intel·ligències Artificials perillen veure’s influïts per biaixos de diversos tipus, com per exemple, el de gènere i el racial; que poden fer que el procés de presa de decisions dels sistemes basats en IA reproduisca aquests mateixos prejuís. Per a mitigar aquesta possible conseqüència, serà necessari primer assegurar una representació equitativa en les mostres de dades. A més, des del punt de vista de les desigualtats, l’accés a aquestes ferramentes, tot i que pot democratitzar fins a cert punt la generació de contingut, inevitablement es vorà afectat per l’escletxa digital en les seues dimensions econòmica, geogràfica i demogràfica.
A més, les solucions de generació d’imatges i text mitjançant IA també s’enfronten a un repte pel que fa a la desinformació. En cas de ferramentes de text com ChatGPT s’ha observat que la Intel·ligència és incapaç de distingir dades reals de la ficció. Mentrestant, pel que fa a les eines de generació d’imatges una de les principals amenaces és la seua utilització per a la suplantació d’identitat; tot i que ja s’han pres mesures al respecte des de les pròpies empreses creadores. Per exemple, en el cas de Dall·E 2, els prompts no accepten noms de persones reals.
Conforme indiquen els membres del grup de recerca Ètica Pràctica i Democràcia (Departament de Filosofia i Sociologia) Elsa González i Patrici Calvo al seu article Ethically governing artificial intelligence in the field of scientific research and innovation, han hagut intents de regulació per fer front els possibles reptes que planteja el desenvolupament de les ferramentes basades en IA. Aquest tipus d’iniciatives, però, s’han trobat amb certes limitacions. És el cas del Parlament Europeu, que a 2017 i 2021 ha presentat marcs legislatius, malgrat que el ràpid desenvolupament d’aquestes eines i la restricció geogràfica a l’àmbit europeu d’aquestes propostes legislatives limiten la seua capacitat d’actuació.
Així i tot, dins del marc europeu s’ha treballat per establir un marc ètic en el govern dels recursos d’IA, com és el cas del projecte d’investigació SIENNA, completat en 2021. Aquesta iniciativa pretén desenvolupar una sèrie de guies per a comités ètics i codis de conducta, no tant en la utilització, sinó en el propi procés de desenvolupament de diferents tecnologies, entre elles les Intel·ligències Artificials. El projecte proposa guiar els processos d’innovació al camp de l’IA a partir de 6 principis: “autonomia humana; privadesa i governança de dades; transparència; equitat; benestar individual, social i mediambiental; i accountability i supervisió.”
D’aquesta manera, per complementar les propostes regulatòries plantejades a nivell governamental, González i Calvo defenen al seu article l’aplicació de l’ETHNA System, tant a les organitzacions investigadores (universitats, parcs tecnològics, centres d’innovació o d’investigació aplicada) com a les que financen recerques. Segons els membres del grup Ètica Pràctica i Democràcia, una entitat interessada en desenvolupar ferramentes IA hauria d’aplicar el sistema si pretén realitzar una pràctica investigativa “socialment desitjable i èticament acceptable”. Especialment, amb la intenció de poder integrar els seus públics d’interés mitjançant una major participació i poder fer front els reptes actuals de la investigació: “integració, perspectiva de gènere, compromís amb el públic i l’accés lliure”.
Carlos Cuesta i Vladyslav Hostyuk
15 de juny 2023
El 4 d’abril en les portades del periòdic de tirada nacional El Mundo va aparèixer, per primera vegada en el periodisme espanyol, una imatge creada per una Intel·ligència Artificial. Es tractava d’un muntatge en el qual apareixien junts l’exvicepresident Pablo Iglesias i la ministra de Treball Yolanda Díaz, dues figures que, actualment, seria complicat veure en una mateixa foto. La peça a la qual pertany aquesta imatge és un reportatge sobre United Unknown, un col·lectiu que aprofita les ferramentes generatives basades en IA per crear sàtira política.
Més enllà d’aquesta portada feta per sorprendre, l’aplicació de ferramentes d’IA al món del periodisme, però, no es tracta d’un cas aïllat i novedós. És el cas del periodisme hi-tech, terme encunyat per l’investigador Ramón Salaverría al 2015, el qual aprofita els darrers avançaments tecnològics (com drons, realitat virtual o les eines que ens ocupen en aquest cas) per produir el seu contingut. Més específicament, respecte a la pràctica professional basada en aprofitar la Intel·ligència Artificial, podem trobar el cas del periodisme automatitzat (“automated journalism”, com el defineix originalment Andreas Graefe) que incorpora l’ús d’algoritmes per generar notícies sense necessitat de comptar amb intervenció humana.
El 76,2% de mitjans admeten ja utilitzar l’IA a les seues redaccions
Dins d’aquesta tendència, són prous les ferramentes que han acabat intervenint en moltes de les tasques presents en la producció d’informació. Els principals usos, entre altres, són la selecció de fonts i temes, la personalització de continguts i la seua distribució. És a dir, l’IA influeix en l’anàlisi de la realitat social per extraure temes rellevants per produir continguts, així com les fonts que s’utlilitzaran per produir-los, selecciona les persones a les que hi arribaran i per quins canals els rebran; una integració vertical a diversos nivells. Això ha portat organismes com el Consell de la Informació de Catalunya a sondejar la presència d’aquests recursos en les redaccions i han conclòs que el 76,2% dels mitjans enquestats admeten utilitzar-les ja. De la mateixa manera, l’Institut Reuters afirma que vora el 80% de directius d’empreses de comunicació veuen l’IA com un implement clau en l’automatització de la producció de continguts i la personalització d’aquests.
La introducció de ferramentes basades en IA a l’àmbit periodístic ha beneficiat considerablement algunes de les seus modalitats, com són el periodisme de dades i el de verificació, que han trobat en la gestió automatitzada de dades massives una bona oportunitat per produir les seues publicacions. El periodisme esportiu, específicament, va ser un dels pioners en incorporar les possibilitats del periodisme automatitzat (al 2016 The Washington Post ja va emprar un bot per narrar els Jocs Olímpics de Río de Janeiro), malgrat que altres tipologies també hagen trobat en l’automatització una oportunitat per facilitar la producció d’informació. És el cas del seguiment electoral en l’àmbit hiperlocal realitzat per RTVE i Narrativa al 2021 amb la intenció de cobrir els resultats en territoris de l’Espanya buidada.
Tot i aquesta presència de les ferramentes basades en IA, la seua implementació comporta una sèrie de riscos o reptes que, per ara, les redaccions no han abordat. Per una banda tenim tota una sèrie de qüestions que afecten a la professió. A banda de les més òbvies –la reducció de les tasques humanes–, trobem una creixent necessitat d’una formació per utilitzar aquestes ferramentes que permeta evitar el potencial dels algoritmes per a generar biaixos. Una formació que inevitablement portarà a un major grau d’especialització en la professió. Per altra banda trobem els riscos que afecten a la qualitat de la informació, com ara el potencial d’aquestes Intel·ligències per generar i reproduir desinformació, o qüestions relatives a l’atribució de responsabilitats sobre el contingut on l’IA s’utilitza parcialment o el produeix de forma automàtica; aspectes que afecten a la credibilitat de la informació. Finalment, trobem també reptes que concerneixen als consumidors dels mitjans de comunicació. Entre ells, la gestió de la privacitat i la protecció de dades o la transparència dels mitjans que incorporen Intel·ligències Artificials.
Tenint en compte els riscos i reptes que planteja l’aplicació de l’IA en la producció d’informació, cobra major urgència la necessitat d’emprar aquestes ferramentes èticament. Els membres del grup de recerca Periodisme, Comunicació i Poder (Departament de Ciències de la Comunicació) Rosana Sanahuja i Pablo López defenen la transparència com un dels “aspectes clau per avançar en un ús responsable de l’IA per part dels mitjans” al seu article Ética y uso periodístico de la inteligencia artificial. Los medios públicos y las plataformas de verificación como precursores de la rendición de cuentas en España. D’aquesta manera, diferenciar el contingut informatiu elaborat de manera automatitzada d’aquell que no l’haja incorporat al seu procés d’elaboració o indicar als lectors com són aprofitades les ferramentes basades en IA esdevenen comportaments claus en la rendició de comptes dels mitjans de comunicació.
Pel que fa a nosaltres, com a consumidors d’informació, és evident que resulta necessària una nova dimensió d’educació mediàtica. Aquesta ha d’ajudar a reconèixer la impremta d’aquestes ferramentes en els productes periodístics que consumim perquè no esdevinguen una eina de manipulació al futur més proper.
Carlos Cuesta i Vladyslav Hostyuk
15 de juny 2023
La fira de l’estat de Colorado cada any celebra un concurs d’art en diverses disciplines. Un de tants certàmens artístics realitzats a nivell global que amb la seua 150na edició va generar una de les majors controvèrsies del sector artístic i tecnològic a l’any passat quan Théâtre d’Opéra Spatial va ser nombrada guanyadora en la categoria d’art i fotografia digital. L’obra, a càrrec de Jason M. Allen, havia sigut creada per la ferramenta de generació d’imatges mitjançant Intel·ligència Artifical Midjourney i la seua qualitat havia sigut millorada amb Gigapixel IA, altra eina.
D’aquesta manera, Théâtre d’Opéra Spatial esdevenia al passat setembre de 2022 una de les primeres obres generades per IA en guanyar una competició artística oficial. Front les crítiques sobre la falta d’autenticitat de la imatge o les acusacions de victòria fraudulenta, Allen va defendre la seua creació argumentant que no havia trencat les regles del certamen i es va reivindicar com el vertader creador de la peça, recolzat per les ferramentes emprades. Però, realment se’l pot considerar l’autor d’una obra artística?
Mai fins ara una ment (artificial) havia pogut recombinar tantes imatges en una creació nova i, paradoxalment, totalment diferent
Successos com aquest, inevitablement, plantegen diverses preguntes, la més acusada d’elles sobre l’autoria. Fins a quin punt podem anomenar autora a una persona que genera una imatge per IA? Bé és cert que ella escriu la premissa o prompt a partir de la qual es compon la imatge, però aquesta realment és fruit dels milers de referències amb les quals s’ha alimentat el motor. Malgrat que tota la creació artística agafa referències i inspiració de diferents llocs –només cal veure Las meninas de Velázquez i la versió que en va fer Picasso segles després–, fins ara no ens havíem enfrontat mai a que una ment (artificial) poguera recombinar tantes imatges en una creació nova i, paradoxalment, totalment diferent.
Tan sols unes setmanes després de la polèmica amb Allen, el MoMA de Nova York va estrenar Unsupervised, de Rafik Anadol, una instal·lació que utilitzava un motor d’Intel·ligència Artificial per combinar totes les obres del museu amb factors com la temperatura de les sales, la llum que entra dins de l’edifici o, fins i tot, la calor que desprenen els visitants per formar una imatge que canvia permanentment. Aquesta obra, més col·lectiva impossible, és una de les primeres incursions dels museus en aquest territori.
Tot i això, podem concebre l’IA com una de tantes ferramentes que en el seu moment van suposar una revolució en com veiem i entenem les imatges. Només cal veure com la fotografia ha acabat influint en la pintura, amb estils abstractes o, pel contrari, hiperrealistes. Com defineix Juncal Caballero, membre del grup de recerca Investigació en Estudis Feministes i de Gènere (Departament d’Història, Geografia i Art), potser, la vertadera autoria resideix en quanta creativitat apliquem a l’ús d’aquests motors. Sobretot, tenint en compte que molts encara generen imatges molt homogènies i amb característiques que de seguida permeten reconèixer quina aplicació les ha fet.
Per altra banda, l’accés a aquestes ferramentes generatives no està garantida a totes les usuàries. L’escletxa digital prèvia (la incapacitat d’adquisició de dispositius o el pagament de subscripcions a les aplicacions) impedirà la democratització de l’art que moltes vegades prometen els seus desenvolupadors. Tot i això, encara queda una frontera que l’art creat amb IA difícilment creuarà: les emocions.
Carlos Cuesta i Vladyslav Hostyuk
15 de juny 2023
En menys d’un any des de la seua eixida al mercat, les primeres ferramentes que permeten emprar Intel·ligències Artificials a nivell d’usuari ja formen part dels requisits que moltes empreses demanen en les ofertes de treball. És a dir, aquestes eines s’han convertit en una realitat professional i en un asset a tenir en compte en el món laboral. Això implica, doncs, que serà imprescindible que acabem implementant la competència en IA en les etapes d’educació bàsica i superior.
“La Intel·ligència Artificial forma part de la realitat quotidiana de tothom ara mateix, per tant, tot allò present a la quotidianitat ha de formar part de l’educació”, assegura Anna Sánchez, membre del Grup d’Ensenyament, Aprenentatge i Tecnologia (Departament de Pedagogia i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura). La incorporació de les ferramentes automatitzades de contingut a l’ensenyança requereix, inherentment, d’un personal docent que acompanye l’alumnat durant tot el procés d’aprenentatge d’aquestes ferramentes. Aquesta necessitat es torna més acuciant si es té en compte, com s’ha esmentat en anteriors capítols d’aquest monogràfic, la capacitat arbitrària de l’IA de reproduir biaixos racials, ètnics o de gènere.
“No aprenem a llegir i escriure de hui per a demà, doncs el mateix ocorre amb l’IA i hem de treballar gradualment”
Aleshores, si tenim en compte aquestes circumstàncies –i, a més, que la majoria de ferramentes demanen ser major d’edat per ser utilitzades–, pot parèixer que el moment òptim per implementar l’IA és l’educació superior, en la formació professional i les universitats. La realitat, però, ens mostra que els alumnes de secundària ja empren aquests recursos. Aleshores, s’hauria de començar a formar en etapes tan primerenques com l’últim cicle de primària, al mateix temps que s’adapta el temari perquè l’IA esdevinga un assistent i no un recurs per al frau. Ja en les universitats o els cicles formatius, aquesta competència s’adaptaria a les necessitats professionals futures. Per a Anna Sánchez és imprescindible que el programa educatiu acompanye a l’alumnat en un procés d’aprenentatge continu: “No aprenem a llegir i escriure de hui per a demà, doncs el mateix ocorre amb l’IA i hem de treballar gradualment”
Per a plantejar aquest tipus de formació també es imprescindible seguir desenvolupant la competència digital docent: el conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que han de tindre les persones educadores respecte a les ferramentes digitals. És a dir, aconseguir un professorat capaç de formar en matèria d’utilització d’eines basades en IA, sumat a altres competències com creació de contingut o comunicació online síncrona i asíncrona. S’han realitzat ja molts esforços per expandir la competència digital docent i un exemple és el Projecte ProDigital, coordinat a l’UJI, per promoure la formació en competència digital de l’alumnat i les docents universitàries.
Per a Sánchez, el focus d’utilització d’aquestes Intel·ligències en el procés educatiu hauria d’estar en l’elaboració de productes –en el cas de l’educació superior– o treballs de classe –en cas d’etapes anteriors–. El més convenient seria que aquestes tasques implicaren un ús reflexiu sobre les ferramentes d’IA, més enllà de la mera generació de continguts entregables.
Crèdits
Realització: Javi Marín
Disseny: María Martín
Agraïments
Prof. Patrici Calvo
Profa. Elsa González
Prof. Pablo López
Profa. Rosana Sanahuja
Profa. Juncal Caballero
Profa. Anna Sánchez
Labcom UJI
Grups d’investigació
Ètica Pràctica i Democràcia
Periodisme, Comunicació i Poder
Investigació en Estudis Feministes i de Gènere
Grup d’Ensenyament, Aprenentatge i Tecnologia