Per altra banda, aquestes eines subjectes a la concentració empresarial necessiten quantitats massives de dades (inputs) amb les quals poder efectuar l’aprenentatge i l’anàlisi que les permet operar. Per això, reprodueixen els mateixos reptes que ja s’han vist en els processos de recol·lecció de big data. Un d’aquests és la difuminació de les fronteres entre la vida privada i la pública, ja que en la majoria de casos no és possible obtindre un consentiment conscient i informat. A més, els conjunts de dades utilitzats per alimentar les Intel·ligències Artificials perillen veure’s influïts per biaixos de diversos tipus, com per exemple, el de gènere i el racial; que poden fer que el procés de presa de decisions dels sistemes basats en IA reproduisca aquests mateixos prejuís. Per a mitigar aquesta possible conseqüència, serà necessari primer assegurar una representació equitativa en les mostres de dades. A més, des del punt de vista de les desigualtats, l’accés a aquestes ferramentes, tot i que pot democratitzar fins a cert punt la generació de contingut, inevitablement es vorà afectat per l’escletxa digital en les seues dimensions econòmica, geogràfica i demogràfica.