Marta Jara Ruiz
30 d’octubre 2025
Hi ha qui creu que els videojocs t’obren la porta cap al món de l’entreteniment a costa de limitar l’accés a altres esferes d’experiència o coneixement. Aquest pensament, tot i estar fermament arrelat, s’enfronta cada cop més sovint a enfocaments que el posen en dubte a causa de l’evolució del propi mitjà, que ha ampliat les seves fronteres narratives, estètiques i funcionals, demostrant la seva capacitat per generar reflexió i consciència crítica.
Una iniciativa que ha contribuït a aquest creixement és Planeta Debug, una proposta pionera en què s’han unit ciència, sostenibilitat i videojocs.
“Com tu eres el protagonista que ha de resoldre els conflictes que es plantegen al videojoc, prens consciència de manera més directa”
I per què unir aquests dos mons? Doncs bé, la necessitat de prendre consciència en el nostre dia a dia pot aplicar-se en molts àmbits, i quina millor manera de fer-ho que des d’un espai atractiu i que inciti els més joves a ser crítics amb els problemes que ens envolten.
Sent objectius, la sostenibilitat és un repte que pocs prenen seriosament; estem tan acostumats a l’existència d’aquestes problemàtiques que arribem a pensar que la seva presència és quelcom que simplement hi és i que no ens afecta del tot. És per això que cal buscar eines que ens permetin apropar-nos a aquestes qüestions que sovint passem per alt.
La indústria del videojoc és una de les més potents i consumides a escala mundial, una eina que podria acostar-nos de manera exponencial al problema i que fins i tot ens ajudaria a veure’l des d’una altra perspectiva. Planeta Debug busca exactament això. Mitjançant la cocreació entre estudiants de Disseny i Desenvolupament de Videojocs i investigadors, s’han dut a terme una gran quantitat de videojocs que, des de diferents enfocaments, han intentat donar a conèixer aquests problemes mediambientals que afecten la ciutadania.
Lluny de ser una simple font d’oci, el videojoc es posiciona com un dels productes culturals més potents a l’hora de construir i transmetre discursos sobre sostenibilitat. Així ho sosté Emilio Sáez Soro, professor del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I i membre del grup d’investigació GAMERS, qui afirma que el seu poder rau en què “ens impliquem més perquè som el protagonista de la història, i aquesta capacitat d’involucrar-nos en la narrativa que es planteja és molt més intensa”. En altres paraules, el videojoc no només ens explica una història: ens converteix en part d’ella.
En un moment en què l’emergència climàtica deixa de ser una amenaça futura per convertir-se en una realitat quotidiana —incendis forestals, sequeres prolongades, pèrdua de biodiversitat o fenòmens meteorològics extrems— la conscienciació ciutadana és més urgent que mai. Però les dades, per si soles, no són suficients. Es necessita quelcom més que xifres: cal experiència emocional, participació activa i reflexió crítica. I aquí és on entra el videojoc.
Com assenyala Sáez Soro, “el joc està dissenyat perquè els efectes del canvi climàtic es plantegin de manera important i greu pel que fa al repte que proposa; no només assisteixes a la narrativa del problema, sinó que participes en la seva resolució”. Aquesta vivència directa dels conflictes mediambientals —encara que sigui en un entorn simulat— genera una comprensió més profunda del problema.
Més enllà del pur entreteniment, els videojocs tenen la capacitat de desencadenar un aprenentatge significatiu. La sostenibilitat, en aquest context, no es presenta com un conjunt de conceptes abstractes, sinó com un conjunt de reptes a superar: escassetat d’aigua, gestió de residus, pèrdua d’hàbitats naturals, desequilibris energètics… Problemes reals que, en ser introduïts en el món lúdic, adquireixen una dimensió tangible i emocional.
El projecte Planeta Debug, una iniciativa pionera a Espanya, va unir investigadors científics amb estudiants de disseny i desenvolupament de videojocs per cocrear jocs centrats en temàtiques relacionades amb el canvi climàtic. “Va ser un esforç de disseny molt creatiu en què es van vincular problemes científics de tota mena amb la seva relació amb el món climàtic”, explica Sáez Soro. Des de malalties provocades per la degradació atmosfèrica fins a la gestió hídrica per abastir poblacions i conreus, els videojocs resultants van abordar la sostenibilitat des de múltiples angles.
“Las metàfores de joc més eficaces són aquelles en les quals s’intueixen les formes reals de resoldre un repte en la vida quotidiana”
Lluny de caure en visions simplificadores, els títols desenvolupats van apostar per representar la complexitat real de la crisi climàtica. “El que es pretenia amb tots aquests jocs era entendre la diversitat i la complexitat d’un problema que afecta moltes dimensions de la vida humana i animal”, apunta l’investigador. Per a això, es va recórrer a metàfores de joc capaces de connectar els desafiaments virtuals amb les solucions reals, de manera que els jugadors poguessin intuir com traslladar certes pràctiques sostenibles a la seva vida quotidiana.
Un dels aspectes més interessants del projecte és com cada joc va encarnar una sensibilitat diferent davant la problemàtica climàtica. Segons Sáez Soro, no es va imposar una narrativa concreta, sinó que es va deixar que els estudiants plasmessin les seves pròpies mirades: “Ells van recollir les dues perspectives dominants avui dia: una de més optimista, que podem solucionar els reptes climàtics, i una altra més crítica i apocalíptica”. Aquesta dualitat —esperança versus col·lapse— també reflecteix el debat social contemporani entorn del futur del planeta.
Tanmateix, el potencial del videojoc com a eina educativa i transformadora no es limita a l’entorn acadèmic. Planeta Debug ha estat ben rebut tant dins com fora de la universitat, despertant l’interès de mitjans de comunicació i altres grups d’investigació. “Ha estat una manera de descobrir el videojoc com a vehicle de transmissió de coneixement i de conscienciació molt eficaç”, destaca Sáez Soro.
Aquest tipus d’iniciatives obren la porta a una nova manera de pensar la sostenibilitat: no com una matèria que s’ensenya, sinó com una experiència que es viu. I en aquest sentit, el videojoc té molt a aportar. Lluny de ser un simple passatemps, es converteix en un canal per a l’empatia, la reflexió i, potencialment, el canvi.
Per descomptat, no tots els videojocs tenen aquest propòsit, ni tots estan dissenyats amb criteris de sostenibilitat. Però aquí rau precisament el repte i l’oportunitat. Si volem que el mitjà evolucioni cap a una eina de transformació social, necessitem més projectes com Planeta Debug, més aliances entre ciència i disseny, i més consciència crítica tant en els creadors com en els jugadors.
L’emergència climàtica requereix nous llenguatges i noves formes de mobilització. I el videojoc —per la seva capacitat de combinar emoció, coneixement i acció— pot ser un dels més poderosos. Com diu Sáez Soro, “m’agradaria que el jugador entengués, en cada joc, quins factors diferents intervenen en aquesta problemàtica que estem vivint i com podrien contrarestar-se”. Aquesta presa de consciència, encara que comenci en una pantalla, pot convertir-se en el primer pas cap a una actitud més activa i compromesa amb el món real.
Crèdits
Coordinació: Daniel Zomeño i Carlos Cuesta-Martínez
Realització: Eloi Fustier i Claudia Ferrando
Disseny: Nacho Gárate
Agraïments
Prof. Emilio Sáez Soro
Labcom UJI
Grup d’investigació
GAMERS – Grup d’investigació en videojocs