I per què unir aquests dos mons? Doncs bé, la necessitat de prendre consciència en el nostre dia a dia pot aplicar-se en molts àmbits, i quina millor manera de fer-ho que des d’un espai atractiu i que inciti els més joves a ser crítics amb els problemes que ens envolten.

Sent objectius, la sostenibilitat és un repte que pocs prenen seriosament; estem tan acostumats a l’existència d’aquestes problemàtiques que arribem a pensar que la seva presència és quelcom que simplement hi és i que no ens afecta del tot. És per això que cal buscar eines que ens permetin apropar-nos a aquestes qüestions que sovint passem per alt.

La indústria del videojoc és una de les més potents i consumides a escala mundial, una eina que podria acostar-nos de manera exponencial al problema i que fins i tot ens ajudaria a veure’l des d’una altra perspectiva. Planeta Debug busca exactament això. Mitjançant la cocreació entre estudiants de Disseny i Desenvolupament de Videojocs i investigadors, s’han dut a terme una gran quantitat de videojocs que, des de diferents enfocaments, han intentat donar a conèixer aquests problemes mediambientals que afecten la ciutadania.

Lluny de ser una simple font d’oci, el videojoc es posiciona com un dels productes culturals més potents a l’hora de construir i transmetre discursos sobre sostenibilitat. Així ho sosté Emilio Sáez Soro, professor del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I i membre del grup d’investigació GAMERS, qui afirma que el seu poder rau en què “ens impliquem més perquè som el protagonista de la història, i aquesta capacitat d’involucrar-nos en la narrativa que es planteja és molt més intensa”. En altres paraules, el videojoc no només ens explica una història: ens converteix en part d’ella.

En un moment en què l’emergència climàtica deixa de ser una amenaça futura per convertir-se en una realitat quotidiana —incendis forestals, sequeres prolongades, pèrdua de biodiversitat o fenòmens meteorològics extrems— la conscienciació ciutadana és més urgent que mai. Però les dades, per si soles, no són suficients. Es necessita quelcom més que xifres: cal experiència emocional, participació activa i reflexió crítica. I aquí és on entra el videojoc.

Com assenyala Sáez Soro, “el joc està dissenyat perquè els efectes del canvi climàtic es plantegin de manera important i greu pel que fa al repte que proposa; no només assisteixes a la narrativa del problema, sinó que participes en la seva resolució”. Aquesta vivència directa dels conflictes mediambientals —encara que sigui en un entorn simulat— genera una comprensió més profunda del problema.

Més enllà del pur entreteniment, els videojocs tenen la capacitat de desencadenar un aprenentatge significatiu. La sostenibilitat, en aquest context, no es presenta com un conjunt de conceptes abstractes, sinó com un conjunt de reptes a superar: escassetat d’aigua, gestió de residus, pèrdua d’hàbitats naturals, desequilibris energètics… Problemes reals que, en ser introduïts en el món lúdic, adquireixen una dimensió tangible i emocional.

El projecte Planeta Debug, una iniciativa pionera a Espanya, va unir investigadors científics amb estudiants de disseny i desenvolupament de videojocs per cocrear jocs centrats en temàtiques relacionades amb el canvi climàtic. “Va ser un esforç de disseny molt creatiu en què es van vincular problemes científics de tota mena amb la seva relació amb el món climàtic”, explica Sáez Soro. Des de malalties provocades per la degradació atmosfèrica fins a la gestió hídrica per abastir poblacions i conreus, els videojocs resultants van abordar la sostenibilitat des de múltiples angles.