El grup dels exempla estan compostos per eixa mirada mitificadora del pontífex que segueix la narrativa hagiogràfica i que els arriba a comparar amb altres personatges religiosos. Els documentals i pel·lícules que narren la vida dels pontífexs com Karol II. El Papa, el hombre (Giacomo Battiato, 2006), Papa Francisco: un hombre de palabra (Wim Wenders, 2018) o Los dos papas (Fernando Meirelles, 2019) se centren a mostrar-los com a exemples a seguir. També trobem aquesta mirada en la novel·la gràfica on es plasma la vida dels papes amb l’aurèola d’heroïcitat del superheroi del còmic. A més d’aquesta visió moralitzant, l’alusió a les virtuts teologals –la fe, la caritat i l’esperança– és recurrent. Aquest ús de les virtuts teologals no és nou, ja que tombes, monedes, medalles i gravats papals han sigut representats junt amb les al·legories de la fe, la caritat i l’esperança.

Les imatges relacionades amb la devotio es troben en els objectes souvenirs que es comercialitzen al Vaticà. L’estampa religiosa és deutora del gravat, que va permetre la reproducció en massa d’imatges i la seua distribució. Actualment, també trobem la reproductibilitat infinita en les pantalles, on les xarxes socials són els mitjans per excel·lència on viatgen aquelles imatges del papat que transmeten els missatges devocionals. L’ús d’Instagram per part de Francesc és paradigmàtic, ja que la seua primera imatge instava a les seues fidels persones seguidores a l’oració i la pregària.

Per altre costat, el grup de l’autoritas i del cerimonial comprenen imatges que seguisquen les lògiques pròpies del poder pontifical i polític. Tant els retrats individuals com els col·lectius són la plasmació del paper del papa a l’esfera pública i la seua influència. Així mateix, els cerimonials abasten des de les visites apostòliques fins als funerals papals. Aquests últims es componen per tota una sèrie de protocols a seguir i han sigut estudiats dins de l’àmbit de la iconografia papal. En últim lloc, en el grup del fake pontifical classifiquem aquelles creacions que es basen en papats ficticis i que segueixen totes aquelles metàfores i lògiques de representació dels grups anteriors. Aquest tipus d’imatges s’han de considerar perquè indirectament mostren la inspiració en la imatge d’un pontífex determinat.

En definitiva, es pot observar la rellevància del paper de la imatge en la societat contemporània i la pervivència de metàfores, esquemes compositius i modes de representació en l’imaginari col·lectiu relacionat amb la figura pontifical.