Aquesta capacitat de personalitzar el missatge (a través d’imatges pròpies) aporta molts avantatges comunicatius als i les participants del xat, ja que permet transmetre amb major efectivitat el missatge desitjat i fins i tot dona lloc a una major complicitat amb els seus destinataris. Segons Sampietro: “Els i les informants que dissenyen stickers, de fet, consideren que són un format ideal per a escenificar ‘bromes internes’ entre amistats i maximitzar així no sols el record d’alguns moments, sinó també l’humor i la companyonia en forma virtual”.

La prioritat dels stickers per part, especialment, dels i les joves mostra les innovacions que aquest grup social aporta en la constant evolució i mutació del llenguatge. Concretament, en la hibridació entre la comunicació digital i col·loquial. Sense tractar-se de l’únic col·lectiu que fa ús d’aquests nous recursos gràfics en expansió, la seua participació és clau per a explicar l’adopció de noves eines en públics més madurs. “Els joves se solen prendre com a exemple de com cal comunicar-se, així que potser els seus pares començaran a utilitzar els stickers per imitació”, explica la investigadora de Sociolingüística.