Magazine de la FCHS de la Universitat Jaume I en el qual tenen cabuda tant les inquietuds de l’alumnat com la recerca del personal docent i investigador de la Facultat
ARTLIST
Autisme en la universitat: inclusió i estereotips
Carlos Cuesta i Vladyslav Hostyuk
15 de juny 2023
La inclusió de les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un tema de debat molt habitual a l’àmbit de la pedagogia, especialment en les etapes educatives més tempranes. Un exemple n’han sigut les jornades TEA i Inclusió Educativa, realitzades a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials el passat 29 de març. Tot i això, l’autisme continua sent més ben poc conegut. Sovint parem atenció a l’escolarització d’infants amb aquest trastorn, però no tant a les dificultats que enfronten en les etapes posteriors de la seua vida. Entre elles, l’etapa universitària.
Cada cas d’autisme té unes necessitats individuals específiques, però, com a norma general, són persones que troben especialment difícils els canvis en la rutina
Per facilitar aquesta introducció als estudis superiors, moltes universitats ofereixen serveis d’inclusió per a les persones neurodivergents o amb discapacitat. En el cas de la Universitat Jaume I, l’organisme encarregat és la Unitat de Diversitat i Discapacitat (UDD), que porta treballant des del 1991 per garantir-hi l’accès a tot l’estudiantat. La Unitat treballa principalment a través del professorat, ja que és el que manté contacte directe amb l’estudiantat. També hi col·labora alumnat voluntari, per acompanyar i garantir l’atenció personalitzada a cada persona que tinga unes necessitats educatives especials.
Però, quines són les consideracions que hauria de tindre un professor o professora? Per assabentar-nos-en, ens assentem a parlar amb José Ramón Alonso, catedràtic a la Universitat de Salamanca al departament de Biologia Cel·lular i Patologia i ponent a les jornades d’inclusió del 29 de març.
“El lloc amb més autistes per metre quadrat és Silicon Valley”
A sovint, quan pensem amb una persona amb autisme, imaginem a algú molt competent en el camp de la tecnologia o les matemàtiques; tot el que siga relacionat amb el camp de les ciències exactes. I és un estereotip que ens ha vingut reafirmat en el cinema i les sèries amb obres com Rain Man (Barry Levinson, 1988), The Good Doctor (David Shore i Daniel Dae Kim, 2017-actualitat) o The Big Bang Theory (Chuck Lorre i Bill Prady, 2007-2019). Alonso ho explica de la manera següent: “Es troben molt còmodes treballant amb màquines, perquè si tu no entens el llenguatge corporal és més fàcil treballar amb ordinadors que amb persones”. Per aquesta raó, l’àmbit d’inserció professional amb major eixida per a les persones amb TEA és la informàtica: “El lloc amb més autistes per metre quadrat és Silicon Valley”, assegura el catedràtic de la USAL.
Per altra banda, Olga Carbó, coordinadora de l’UDD, explica el vincle entre el trastorn i les STEM matisant que els i les autistes solen tindre uns focus d’interés molt concrets, que sovint els aporten una gratificació que no reben de les relacions socials. Això, però, no exclueix que en l’UJI hi haja persones amb TEA que cursen tot tipus de titulacions: llengües, economia, humanitats, etc.
Més enllà de “calculadores humanes”
Un cas de persona amb TEA que ha realitzat un esforç per trencar aquest estereotip és James McGrath, professor de literatura i estudis culturals a la Leeds Beckett University. Bé a les seues publicacions acadèmiques o a l’article Not all autistic people are good at maths and science – despite the stereotypes publicat a The Conversation, l’investigador es desvincula de la figura de “calculadora humana” per reivindicar la seua passió per les ciències humanes i socials.
Crèdits
Disseny: María Martín
Agraïments
José Ramón Alonso
Olga Carbó
Unitat de Diversitat i Discapacitat
Yolanda Arnau
Grup d’investigació
Plasticidad Neuronal y Neurorreparación
Universidad de Salamanca
