Vídeos i espectacle en Instagram: noves estratègies per comunicar la guerra

INSTAGRAM

Vídeos i espectacle a Instagram: noves estratègies per comunicar en guerra

15 de juny 2023

Periodisme
La guerra que assota Ucraïna des del passat 24 de febrer de 2022 també es lliura a les xarxes socials. L’espai virtual és una prolongació del camp de batalla i hi despunta un protagonista clar: les imatges. Fotografies i vídeos circulen amb intensitat a Internet (en alguns casos en clau de desinformació) i serveixen a ambdós bàndols per enquadrar el conflicte i donar a conèixer la seva versió dels fets davant la comunitat internacional, davant una ciutadania que espera rebre informació en temps real i fins i tot compartir-la.

Dins d’aquest maremàgnum d’imatges, emissors i receptors, podem identificar un actor clau: el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha aprofitat el poder de difusió, persuasió i conversa de les xarxes socials per esquivar la barrera que tradicionalment s’interposava entre els dirigents i la població a nivell comunicatiu. Instagram, una de les plataformes més populars actualment i que té la imatge com a matèria primera, és en concret el mitjà que més està emprant Zelenski durant aquests anys per promocionar la seva imatge com a líder, rendir comptes davant la ciutadania del seu mandat en temps d’excepció, difondre parts de guerra, internacionalitzar el conflicte, persuadir l’opinió pública, mobilitzar la població ucraïnesa i mundial, atacar i exigir responsabilitats a l’enemic o reclamar ajut d’altres països.

L'hegemonia del vídeo per narrar el conflicte

Aquests objectius, com hem observat des del grup de recerca Periodisme, Comunicació i Poder, es canalitzen sobretot mitjançant vídeos, eines que s’imposen a la fotografia estàtica per la seva versatilitat; la seva capacitat per transmetre molt en poc temps; el seu efecte de versemblança, realisme i proximitat. Així, el perfil del president ucraïnès s’ompli diàriament de publicacions en forma de vídeo sobre el transcurs del conflicte bèl·lic que reben milers d’interaccions. La majoria són discursos institucionals des d’una tribuna, però també identifiquem alguns espots, recursos gràfics gravats per ciutadans o militars des del terreny i, com un dels formats més interessants que hem volgut destacar al nostre estudi, els vídeo selfies.

Zelenski ha aprofitat la proximitat del format selfie per espectacularitzar el conflicte

Així, Zelenski utilitza sovint el mòbil per gravar la cara i llançar un missatge personal, directe, breu, sense escenografia complexa ni postproducció, amb aparença d’espontani, lligat a l’emocionalitat per encoratjar el poble ucraïnès a resistir o lamentar l’actuació de l’enemic mitjançant una retòrica plena de paraules com dignitat, justícia, pau, democràcia… Aquesta marcada combinació de selfies amb estil amateur i discursos de caràcter professional, convencional i institucional no és fruit de l’atzar, sinó que forma part, com exposem a la nostra investigació, d’una estratègia d’espectacularització per part del president que, abans de ser-ho, cal recordar, exercia una carrera d’èxit com a actor i es movia amb facilitat pels mitjans de comunicació.

L’espectacularització de la política o politainment és un fenomen cada cop més comú a la societat actual lligat a la influència dels mitjans. Aquest estil comunicatiu, a grans trets, es basa en prioritzar un enfocament lleuger dels temes, la figura dels líders i els seus trets personals, històries humanitzades i anècdotes que trenquen amb allò ordinari… La política espectacularitzada apareix llavors representada com un drama i ha de mutar el discurs per adaptar-se a la gramàtica del llenguatge televisiu, anteposant moltes vegades l’entreteniment a les idees.

El politainment és un fenomen cada cop més comú que muta el seu discurs per adaptar-se a la gramàtica del llenguatge televisiu, anteposant moltes vegades l’entreteniment a les idees

Com dèiem, un dels aspectes vinculats a l’espectacularització en el cas de Zelenski és la gestió de l’espontaneïtat i l’amateurisme, que va evolucionant al llarg de la guerra. Els primers dies es caracteritzen per un cert desaprofitament d’Instagram quan el president abusa dels vídeos llargs, rígids i sobris en la utilització de recursos com ara la música. En canvi, a mesura que passa el temps, està a la vista de l’èxit dels vídeo selfies, apareixen més vídeos de breu durada, de vegades musicalitzats, dinàmics i naturals. D’altra banda, destaquen els subtítols, que també apareixen amb més freqüència en mesos recents per traslladar el missatge a una audiència global més enllà de les fronteres ucraïneses. Un altre tret d’espectacularització present al perfil de Zelenski és l’hiperlideratge: la seva figura, gairebé sempre sense companyia, és present a la majoria dels vídeos difosos. Només puntualment el protagonisme es desplaça a la població civil o es comparteix amb membres del Govern, la ciutadania o altres polítics.

Aconseguir la connexió amb l'audiència amb una estratègia dual

En definitiva, l’espectacularització de la política troba un lloc adequat a les xarxes socials visuals com Instagram, on els usuaris busquen contingut atractiu i impactant. En aquest sentit, Zelenski ha sabut aprofitar les característiques d’aquesta plataforma i ha aconseguit connectar amb la seva audiència de manera efectiva mitjançant una eina en auge com és el vídeo a través d’una estratègia dual: l’ús de vídeos institucionals que el presenten com a dirigent seriós i un home d’Estat i l’ús de peces més o menys espontànies entre les quals destaquen els selfies per humanitzar-se i parlar de tu a tu amb la societat en un moment de crisi com és un conflicte bèl·lic. Aquest cas ens serveix com a exemple paradigmàtic de la importància de seguir atents a les tendències que col·loquen el vídeo a xarxes socials com un format clau per a la comunicació política dels nostres dies.

Crèdits

Disseny: María Martín

Agraïments

Maite Plazas Olmedo

Grup d’investigació

Periodisme, Comunicació i Poder

Autisme en la universitat: inclusió i estereotips

ARTLIST

Autisme en la universitat: inclusió i estereotips

Carlos Cuesta-Martínez i Vladyslav Hostyuk

15 de juny 2023

Biologia Cel·lular i Patologia

La inclusió de les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un tema de debat molt habitual a l’àmbit de la pedagogia, especialment en les etapes educatives més tempranes. Un exemple n’han sigut les jornades TEA i Inclusió Educativa, realitzades a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials el passat 29 de març. Tot i això, l’autisme continua sent més ben poc conegut. Sovint parem atenció a l’escolarització d’infants amb aquest trastorn, però no tant a les dificultats que enfronten en les etapes posteriors de la seua vida. Entre elles, l’etapa universitària.

Per tots és sabut que l’entrada a l’àmbit universitari és un gran canvi que requereix de molta adaptació: horaris diferents, grups de convivència molt més grans o, fins i tot, començar a viure fora de la llar familiar. Si aquest ja és un episodi complex per a una persona neurotípica, és encara més exigent per a algú amb TEA. En general, cada cas d’autisme té unes necessitats individuals específiques, però, com a norma general, són persones que troben especialment difícils els canvis en la rutina. Aleshores, per a elles, una cosa tan senzilla com passar de tindre totes les assignatures en una mateixa aula a moure’s entre classes durant la jornada, o inclús demanar al professor o professora repetir una part del temari, ja pot suposar un repte.

Cada cas d’autisme té unes necessitats individuals específiques, però, com a norma general, són persones que troben especialment difícils els canvis en la rutina

Per facilitar aquesta introducció als estudis superiors, moltes universitats ofereixen serveis d’inclusió per a les persones neurodivergents o amb discapacitat. En el cas de la Universitat Jaume I, l’organisme encarregat és la Unitat de Diversitat i Discapacitat (UDD), que porta treballant des del 1991 per garantir-hi l’accès a tot l’estudiantat. La Unitat treballa principalment a través del professorat, ja que és el que manté contacte directe amb l’estudiantat. També hi col·labora alumnat voluntari, per acompanyar i garantir l’atenció personalitzada a cada persona que tinga unes necessitats educatives especials.

Però, quines són les consideracions que hauria de tindre un professor o professora? Per assabentar-nos-en, ens assentem a parlar amb José Ramón Alonso, catedràtic a la Universitat de Salamanca al departament de Biologia Cel·lular i Patologia i ponent a les jornades d’inclusió del 29 de març.

“El lloc amb més autistes per metre quadrat és Silicon Valley”

A sovint, quan pensem amb una persona amb autisme, imaginem a algú molt competent en el camp de la tecnologia o les matemàtiques; tot el que siga relacionat amb el camp de les ciències exactes. I és un estereotip que ens ha vingut reafirmat en el cinema i les sèries amb obres com Rain Man (Barry Levinson, 1988), The Good Doctor (David Shore i Daniel Dae Kim, 2017-actualitat) o The Big Bang Theory (Chuck Lorre i Bill Prady, 2007-2019). Alonso ho explica de la manera següent: “Es troben molt còmodes treballant amb màquines, perquè si tu no entens el llenguatge corporal és més fàcil treballar amb ordinadors que amb persones”. Per aquesta raó, l’àmbit d’inserció professional amb major eixida per a les persones amb TEA és la informàtica: “El lloc amb més autistes per metre quadrat és Silicon Valley”, assegura el catedràtic de la USAL.

Per altra banda, Olga Carbó, coordinadora de l’UDD, explica el vincle entre el trastorn i les STEM matisant que els i les autistes solen tindre uns focus d’interés molt concrets, que sovint els aporten una gratificació que no reben de les relacions socials. Això, però, no exclueix que en l’UJI hi haja persones amb TEA que cursen tot tipus de titulacions: llengües, economia, humanitats, etc.

Més enllà de “calculadores humanes”

Un cas de persona amb TEA que ha realitzat un esforç per trencar aquest estereotip és James McGrath, professor de literatura i estudis culturals a la Leeds Beckett University. Bé a les seues publicacions acadèmiques o a l’article Not all autistic people are good at maths and science – despite the stereotypes publicat a The Conversation, l’investigador es desvincula de la figura de “calculadora humana” per reivindicar la seua passió per les ciències humanes i socials.

Aconseguir la inclusió de l’estudiantat a qualsevol titulació, tant en la FCHS com la resta de graus, esdevé una responsabilitat col·lectiva de la qual no ens podem abstindre. El professorat ha d’implicar-se en l’aprenentatge de cada individu, atenent a les característiques específiques de cada cas. L’alumnat, per la seua banda, té el paper de col·laborar per integrar als companys i companyes que més ho puguen necessitar. Segons els informes de l’UDD, l’UJI compta a l’actualitat amb dènou persones amb un grau de discapacitat per Trastorn de l’Espectre Autista. Ens correspon a totes evitar que ningú es quede arrere.

Crèdits

Disseny: María Martín

Agraïments

José Ramón Alonso
Olga Carbó
Unitat de Diversitat i Discapacitat
Yolanda Arnau

Grup d’investigació

Plasticidad Neuronal y Neurorreparación
Universidad de Salamanca