El professor i vicedegà Jorge Martí (Dept. de Filologia i Cultures Europees) ens introdueix a l’ensenyança de la llengua espanyola en diversos nivells: des de l’aprenentatge com llengua estrangera per a xiquets i xiquetes fins la seua especialització en l’àmbit dels negocis.
Autor: HIS
5 llibres per a pensar les relacions entre la traducció i la desconstrucció amb Núria Molines
La professora Núria Molines (Dept. de Traducció i Interpretació) ens indica cinc llibres per reflexionar la traducció de forma crítica segons diferents perspectives filosòfiques. Núria Molines ha sigut guardonada amb el Premi Ángel Crespo 2023.
Homosexualitat a Educació Física: inclusió i estereotips
Homosexualitat a Educació Física: inclusió i esteorotips
Carlos Cuesta-Martínez
24 de gener 2024
Didàctica de l'Expressió Corporal
“A l’educació pública hi ha lloc per a tots”, ens va exposar fa uns mesos José Ramón Alonso, catedràtic al departament de Biologia Cel·lular i Patologia de la Universitat de Salamanca. L’investigador va visitar la nostra Facultat amb la intenció de participar a les jornades TEA i Inclusió Educativa (realitzades el 29 de març de 2023) i vam aprofitar l’ocasió per entrevistar-lo sobre un cas en el qual l’accés igualitari a l’educació segueix sent insuficient: el de l’alumnat amb TEA a l’àmbit universitari. En canvi, el de les persones neurodivergents no és l’únic context discriminatori per a l’alumnat.
Els investigadors Óscar Chiva Bartoll (membre del grup de recerca Enfocament de la Diversitat com a Avantatge, Departament d’Educació i Didàctiques Específiques), David Hortigüela Alcalá, Alejandra Hernando Garijo (Universitat de Burgos) i Pedro Antonio Sánchez Miguel (Universitat d’Extremadura) exposen al seu article Everything is more difficult when you are different: analysis of the experiences of homosexual students in Physical Education que l’alumnat homosexual també pot aplegar a sofrir un tractament discriminatori a l’assignatura d’Educació Física.
Educació Física, la comprensió del propi cos i la performativitat de gènere
Per realitzar la seua investigació, Òscar Chiva i els seus companys i companyes han emmarcat la base teòrica del seu estudi en una aproximació de la teoria queer. En concret, han emprat la teoria de la performativitat de gènere com el seu marc teòric de referència. Definida per Butler al 1990, la performativitat de gènere descriu la formació de la identitat i la subjectivitat, traçant el procés mitjançant el qual ens convertim en subjectes quan assumim el nostre gènere.
De tal manera, Butler defén que no hi ha identitats sexuals o identitats de gènere biològicament inscrites a la natura humana. Per tant, l’Educació Física, com espai per al desenvolupament i la comprensió sobre el cos propi a través de l’expressió corporal o el moviment, és una part essencial de la performativitat.
Performativitat de gènere
Procés mitjançant el qual ens convertim en subjectes quan assumim el nostre gènere, formant la nostra identitat i subjectivitat
La discriminació que sofreix la gent LGTBIQ+ a la seua vida diària seria incrementada a l’Educació Física a causa de l’actitud activa que l’estudiantat ha d’adoptar en la matèria. Segons Òscar Chiva, “l’Educació Física implica una interacció major que en altres assignatures, ja que es comparteix un espai en el qual l’alumnat es relaciona amb la resta a partir del seu propi cos i això genera que tots els estereotips i la càrrega social emergisca més a eixes classes que a altres matèries de caràcter més teòric i passiu”.
Tanmateix, a més de l’actitud activa de l’estudiantat podrien influir altres factors com els estereotips propis de l’assignatura d’Educació Física vinculats al món de l’esport, com la competitivitat. D’aquesta manera, la matèria podria donar lloc a contextos en els quals el cos pot ser exposat amb major facilitat per ser jutjat per la resta o en els quals la identitat de la persona pot ser revelada, afectant a la participació de les persones del col·lectiu.
Les classes d’Educació Física reforcen la construcció d’estereotips, habitualment heteronormatius
Com influeixen realment els estereotips de gènere?
Després d’entrevistar-se amb set estudiants d’educació secundària i les seues famílies, Òscar Chiva i els seus companys i companyes de les universitats de Burgos i Extremadura van detectar que els estereotips heteronormatius es posicionaven com l’arrel del problema, ja que la seua existència era un dels majors factors a l’hora de generar discriminació i rebuig a les classes d’Educació Física. Aquesta influència provocava que l’alumnat consultat per a l’estudi preferira adoptar un rol passiu durant les sessions o, inclòs, pretendre assumir rols i comportaments amb els quals no s’identificaven. Actituds realitzades amb la intenció de no ser discriminats per la resta de la classe.
Els estereotips heteronormatius, de la mateixa manera, afectarien a un segon nivell: no sols limitant i condicionant la participació i actitud de l’alumnat homosexual a nivell intern, sinó també generant pressió social. Segons la investigació de Chiva i companyia, alguns companys i companyes de classe no voldrien relacionar-se a les sessions d’Educació Física amb l’estudiantat que no encaixe amb els estereotips normatius, provocant que se senten sols i desplaçats i això incremente el seu rol passiu.
Finalment, basant-se en la performativitat de gènere, els autors i autores de l’estudi descriuen que, si els estereotips de gènere són construïts socialment i culturalment, les classes d’Educació Física operen com plataforma per reforçar la construcció d’eixos estereotips. D’aquesta manera, part del professorat no seria conscient de mantindre hàbits i comportaments tradicionals i heteronormatius en les seues sessions amb l’estudiantat. Per tant, seria responsabilitat del professorat descobrir quins patrons i actituds s’estan replicant a les seues classes i modificar-los.
En síntesi, l’assignatura no hauria de reforçar l’hegemonia heteronormativa, sinó aprofitar el component físic de l’Educació Física com espai vàlid per al descobriment i la construcció de tot tipus d’identitats. Segons Òscar Chiva, “en aquest moment, molts enfocaments de l’Educació Física per part del professorat no són els més convenients per trencar estereotips, i inclòs potser els estiguen reforçant, però tot eixe potencial vist en positiu també ens dona l’esperança que amb un nou enfocament de l’assignatura no sols deixarem de reforçar els estereotips, sinó que els trencarem i tindrem la capacitat de guanyar en la direcció correcta”.
Conclusions en 1 minut
Crèdits
Coordinació: María Martín
Disseny: Álvaro Mas
Realització: Gerard Millas i Sergi Oltra
Subtitulació: Pablo Algaba i Ana González
Agraïments
Prf. Óscar Chiva Bartoll
LabCom UJI
Grup d’investigació
Enfocament de la Diversidad com a Avantatge
Més continguts de Long Read
Dis-me quins stickers envies i et diré qui eres: comunicació digital i col·loquial
Dis-me quins stickers envies i et diré qui eres: comunicació digital i col·loquial
Carlos Cuesta-Martínez
17 de novembre 2023
Llengua Espanyola
Els serveis de missatgeria instantània continuen introduint de manera gradual noves funcions perquè les converses entre les diferents persones usuàries compten amb més possibilitats per a comunicar-se i compartir informació, arxius, etc. Potser no els hages provat encara, però des d’inicis del passat mes d’agost WhatsApp permet enviar breus missatges de vídeo. Una nova incorporació a l’app que complementa als ja instaurats missatges de veu (llançats, justament, deu anys abans a l’agost de 2013), encara que la solució de Meta ha optat per desactivar de sèrie la seua nova funció pel seu limitat èxit. No obstant això, segurament sí que et seran més familiars un altre tipus de missatges visuals molt estesos en els nostres xats a dia d’avui: els stickers.
Els stickers (o ‘adhesius’) van ser llançats en WhatsApp al febrer de 2019. La investigadora Agnese Sampietro del grup d’investigació Sociolingüística (Departament de Filologia i Cultures Europees) defineix en el seu article El auge de los ‘stickers’ en WhatsApp y la evolución de la comunicación digital als stickers com a “xicotetes imatges o animacions que complementen les interaccions digitals en WhatsApp o altres aplicacions de missatgeria instantània”. En altres paraules, un recurs basat en elements visuals (“dibuixos o imatges de major grandària i més elaborats que els emojis”, segons la responsable de la investigació) estesos en gran part de les aplicacions de missatgeria i xarxes socials.
De LINE a WhatsApp: huit anys i mig món
Segons Sampietro, l’aparició i auge dels stickers es pot emmarcar dins de l’evolució de la comunicació digital, iniciada fa més de trenta anys. En primer lloc van arribar les emoticones ASCII, formades per seqüències de signes de puntuació (és el cas de “:)”, per exemple), que posteriorment van ser substituïts pels populars emojis. Els stickers, per altra banda, van nàixer en 2011 en l’aplicació de missatgeria instantània d’origen japonés LINE i es van estendre amb molt d’èxit entre països asiàtics com Corea del Sud, Taiwan i Indonèsia. En canvi, van haver de passar huit anys fins a la seua plena incursió a Occident gràcies al seu llançament en WhatsApp a inicis de 2019.
Stickers
Xicotetes imatges o animacions que complementen les interaccions digitals en WhatsApp o altres aplicacions de missatgeria instantània
En tan sols quatre anys, els stickers s’han convertit en un dels recursos gràfics més emprats per WhatsApp en el context espanyol. Segons l’estudi de Sampietro només són superats en ús pels emojis, sent més habituals que altres formats previs com els gifs, les emoticones ASCII o els propis avatars personalitzats. Malgrat la creixent popularitat dels stickers, diversos investigadors i investigadores són escèptics a un possible destronament dels seus antecessors, els emojis. I encara que l’hegemonia dels emojis encara semble llunyana a la seua fi, els stickers ja són hui dia el recurs gràfic favorit de les persones usuàries de les aplicacions de missatgeria instantània. Especialment, entre el col·lectiu jove on la preferència pels stickers és molt major.
Què porta a usuaris i usuàries de WhatsApp a preferir els stickers enfront dels emojis o la resta de recursos gràfics disponibles? Les persones consultades ho tenen clar: els stickers són més graciosos, expressius i personalitzables. Molts stickers tenen una relació directa amb els memes i els seus codis, donant lloc al fet que el seu enviament en xats de WhatsApp faça les converses més divertides. Això s’accentua amb els stickers creats per les pròpies persones usuàries. Segons la investigadora del Departament de Filologia i Cultures Europees, “una dels avantatges de convertir una foto en sticker és que, si faig referència a un esdeveniment compartit, les persones que han estat allí recorden allò viscut i es generen al·lusions que no poden captar aquells que no hagen estat allí”.
Els stickers són el recurs favorit del 52% de les persones usuàries de WhatsApp, enfront del 35% que prefereix als emojis tradicionals
Aquesta capacitat de personalitzar el missatge (a través d’imatges pròpies) aporta molts avantatges comunicatius als i les participants del xat, ja que permet transmetre amb major efectivitat el missatge desitjat i fins i tot dona lloc a una major complicitat amb els seus destinataris. Segons Sampietro: “Els i les informants que dissenyen stickers, de fet, consideren que són un format ideal per a escenificar ‘bromes internes’ entre amistats i maximitzar així no sols el record d’alguns moments, sinó també l’humor i la companyonia en forma virtual”.
La prioritat dels stickers per part, especialment, dels i les joves mostra les innovacions que aquest grup social aporta en la constant evolució i mutació del llenguatge. Concretament, en la hibridació entre la comunicació digital i col·loquial. Sense tractar-se de l’únic col·lectiu que fa ús d’aquests nous recursos gràfics en expansió, la seua participació és clau per a explicar l’adopció de noves eines en públics més madurs. “Els joves se solen prendre com a exemple de com cal comunicar-se, així que potser els seus pares començaran a utilitzar els stickers per imitació”, explica la investigadora de Sociolingüística.
Conclusions en 1 minut
Crèdits
Coordinació: María Martín
Disseny: Álvaro Mas
Realització: Gerard Millas i Sergi Oltra
Agraïments
Prfa. Agnese Sampietro
Labcom UJI
Grup d’investigació
Sociolingüística
Més continguts de Long Read
5 llibres per a introduir-se en l’estudi de la Multimodalitat amb Inma Fortanet
La professora Inma Fortanet (Dept. d’Estudis Anglesos) ens indica cinc llibres per iniciar-nos en l’anàlisi del discurs multimodal. Des de l’expressió oral i gestual fins als elements i recursos visuals que acompanyen un text.
