I el Verb es va fer imatge: mediatització de la figura papal en la cultura visual

The young Pope - MAX

I el Verb es va fer imatge: mediatització de la figura papal en la cultura visual

25 d’octubre 2024

Història de l'Art

Les imatges com creadores d’identitat i portadores d’idees són fonamentals en el posicionament global i permeten la legitimació del poder per part de les elits. En el cas del poder pontifical, Joan Pau II (1978-2005), Benet XVI (2005-2013) i Francesc I (2013-) són exemples de l’espectacularització i la glorificació de la imatge a través de la seua mediatització a escala internacional.

Després del marcat secularisme que va travessar la societat del segle XX, l’Església catòlica es va proposar ampliar les seues fronteres i adaptar-se a les necessitats del món contemporani, i per això va convocar el II Concili Vaticà (1962-1965). Seguidament, el papa Pau VI (1963-1978) va començar a propagar la seua imatge per tot el món gràcies als viatges apostòlics, que van ser degudament fotografiats i difosos pels principals canals de comunicació mediàtica.

La figura papal: entre la persona i la divinitat

No obstant això, fins que el polonés Karol Wojtyla no va ocupar el Tron de Sant Pere no es va donar el fenomen de l’espectacularització i glorificació de la figura pontifical. A causa del seu carisma i els seus dots actorals, la hibridació de les metàfores papals i del llenguatge de les icones mediàtiques va ser senzilla. Després de la mort de Joan Pau II, Joseph Ratzinger va ocupar el seu lloc sota el nom de Benet XVI. Malgrat el seu perfil reservat i menys atraient, la seua imatge va ser propagada també pels diferents mitjans; i amb la seua renúncia al papat, en 2013, va arribar Jorge Mario Bergoglio. Francesc, amb la seua cridanera presència, va continuar la difusió de la seua imatge, va recuperar la popularitat del papat i va ser designat persona de l’any per la revista Time el desembre de 2013.

Pau VI

1963 - 1978

Joan Pau II

1978 - 2005

Benet XVI

2005 - 2013

Francesc I

2013 - present

El cos pontifical és dicotòmic. La persona humana amb el seu cos físic i condicions naturals, la part terrenal, es fusiona amb l’espiritual, que està composta per tot un conjunt de metàfores desenvolupades per l’Església catòlica. En la pràctica, aquesta dicotomia esdevé en un seguit de simbolismes com el canvi de nom, les vestimentes, la gestualitat, etcètera, que han sigut legitimats a través d’escrits i tractats religiosos. Aquestes idees al voltant de la figura papal han condicionat els modes de representació al llarg de la història. Fet que ha comportat una tradició cultural convencionalitzada de la representació del poder pontifical en la cultura visual com, per exemple, el conegut retrat d’Innocenci X de Velázquez (1650). Amb l’esmentada hibridació de la lògica de la representació del pontífex, és tasca de la Història de l’Art prestar atenció a la cultura visual del papat contemporani.

En la cronologia establerta trobem una proliferació d’imatges que classifiquem considerant la seua funció i finalitat

Exempla

Versions mitificadores de la vida dels pontífexs, incidint en els seus bons valors i virtuts

Devotio

Imatges reproduïdes de forma massiva en xarxes socials o souvenirs, convidant a l’oració i pràctica catòlica

Autoritas

Representacions dels pontífexs com figures de poder basades en el seguiment d’uns protocols o patrons

Fake

Creacions basades en papats ficticis i inexistents, però inspirades en algun pontífex determinat

El papat ha seguit difonent massivament les seues imatges amb l’adaptació a les narratives de les xarxes socials,  como les devotio

El grup dels exempla estan compostos per eixa mirada mitificadora del pontífex que segueix la narrativa hagiogràfica i que els arriba a comparar amb altres personatges religiosos. Els documentals i pel·lícules que narren la vida dels pontífexs com Karol II. El Papa, el hombre (Giacomo Battiato, 2006), Papa Francisco: un hombre de palabra (Wim Wenders, 2018) o Los dos papas (Fernando Meirelles, 2019) se centren a mostrar-los com a exemples a seguir. També trobem aquesta mirada en la novel·la gràfica on es plasma la vida dels papes amb l’aurèola d’heroïcitat del superheroi del còmic. A més d’aquesta visió moralitzant, l’alusió a les virtuts teologals –la fe, la caritat i l’esperança– és recurrent. Aquest ús de les virtuts teologals no és nou, ja que tombes, monedes, medalles i gravats papals han sigut representats junt amb les al·legories de la fe, la caritat i l’esperança.

Les imatges relacionades amb la devotio es troben en els objectes souvenirs que es comercialitzen al Vaticà. L’estampa religiosa és deutora del gravat, que va permetre la reproducció en massa d’imatges i la seua distribució. Actualment, també trobem la reproductibilitat infinita en les pantalles, on les xarxes socials són els mitjans per excel·lència on viatgen aquelles imatges del papat que transmeten els missatges devocionals. L’ús d’Instagram per part de Francesc és paradigmàtic, ja que la seua primera imatge instava a les seues fidels persones seguidores a l’oració i la pregària.

Per altre costat, el grup de l’autoritas i del cerimonial comprenen imatges que seguisquen les lògiques pròpies del poder pontifical i polític. Tant els retrats individuals com els col·lectius són la plasmació del paper del papa a l’esfera pública i la seua influència. Així mateix, els cerimonials abasten des de les visites apostòliques fins als funerals papals. Aquests últims es componen per tota una sèrie de protocols a seguir i han sigut estudiats dins de l’àmbit de la iconografia papal. En últim lloc, en el grup del fake pontifical classifiquem aquelles creacions que es basen en papats ficticis i que segueixen totes aquelles metàfores i lògiques de representació dels grups anteriors. Aquest tipus d’imatges s’han de considerar perquè indirectament mostren la inspiració en la imatge d’un pontífex determinat.

En definitiva, es pot observar la rellevància del paper de la imatge en la societat contemporània i la pervivència de metàfores, esquemes compositius i modes de representació en l’imaginari col·lectiu relacionat amb la figura pontifical.

Conclusions en 1 minut

Crèdits

Coordinació: Carlos Cuesta-Martínez
Realització: Eloi Fustier
Disseny: Daniel Zomeño
Revisió i estil: Otilia Martí

Agraïments

Mercedes Burgos Martínez

Grup d’investigació

Iconografia i Història de l’Art

5 llibres per a descobrir els beneficis de la pràctica esportiva amb María Reyes Beltrán i Pablo Monteagudo

Els professors María Reyes Beltrán i Pablo Monteagudo (Dept. d’Educació i Didàctiques Específiqes) ens proposen cinc llibres per descobrir i fomentar els beneficis de la pràctica esportiva. Les seues aportacions en grups socials de totes les edats o la prevenció d’infermetats com el càncer són algunes de les raons que ens aporten.

Qui tria el teu vot? Personalització i eleccions en la democràcia algorítmica

Qui tria el teu vot? Personalització i eleccions en la democràcia algorítmica

Vladyslav Hostyuk Zhulinskiy

10 de juliol 2024

Filosofia Moral

En les últimes dècades pràcticament tot el debat polític s’ha traslladat a Internet. Especialment, les xarxes socials s’han convertit en l’espai on la majoria de persones expressen les seues opinions polítiques i interactuen entre elles. També han esdevingut el principal mitjà on part de la ciutadania acudeix per informar-se i formar els seus punts de vista. De fet, en les passades eleccions europees n’hem sigut testimonis de la creació d’un partit polític que s’ha gestat i ha dut a terme la seua primera campanya íntegrament en comunitats tancades a Telegram, com és el cas de Se Acabó la Fiesta.

Avui, pràcticament tota l’opinió pública resideix a Internet; un aspecte que, tal volta, podria semblar una consecuencia lògica del desenvolupament tecnològic, però que té implicacions serioses per a les societats democràtiques. Aquest conjunto de conseqüències són precisament les que els investigadors del Departament de Filosofia i Sociologia, Patrici Calvo Cabezas i Domingo García Marzà (membres del grup d’investigació Ètica Pràctica i Democràcia), exposen en el seu llibre Algorithmic Democracy: A Critical Perspective Based on Deliberative Democracy (Springer, 2024) i al seu article Democracia algorítmica: ¿un nuevo cambio estructural de la opinión pública?.

Els algoritmes i la formació de l'opinió pública

Un dels primers exemples d’algoritmes en política que hem pogut vore són els bots socials. Des de la campanya de Barack Obama per a les eleccions presidencials de 2008, la utilització de bots en xarxes socials ha estat present en la majoria d’eleccions a nivell global. Aquests bots s’utilitzen per a unflar artificalment el nombre de seguidors de les persones candidates, repliquen posts sobre un tema concret perquè aparega entre els trends de la xarxa i, amb l’evolució exponencial de l’IA generativa, creen contingut sintètic. Tot això, segons Calvo i García Marzà, distorsiona la realitat i l’opinió pública en favor dels interessos de qui fa servir aquests bots.

A més a més, independentment de si qui expressa una opinió és un bot o un individu real, les xarxes socials més utilitzades pertanyen a grans empreses. És a dir, són espais privats intervinguts per algoritmes d’organització i recomanació de contingut, enfocats a fer que l’usuari hi passe connectat la major quantitat de temps possible. Això implica que la xarxa sempre recomanarà continguts similars, retroalimentant els biaixos de les persones i fent que s’exposen molt menys a opinions contràries a les seues.

Ion, conseller del primer ministre romanés Nicolae Ciuca, s’ha convertit en la primera IA amb càrrec polític

Polítics virtuals: els algoritmes en la presa de decisions

En altres paraules, en aquests ciberespais, l’opinió pública la sintetitzen els algoritmes i els algoritmes mateixos la transformen en dades i metadades sobre les quals, finalment, les administracions prenen decisions. És per això que un altre aspecte sobre el qual els autors paren atenció és la integració dels algoritmes en el propi procés de governar.

A primera vista, la utilització d’algoritmes sembla un pas lògic per arribar a prendre decisions més imparcials ja que, en principi, els bots sempre seran més objectius i neutrals que una persona. Al cap i a la fi, qualsevol administrador humà sempre estarà influït per interessos i biaixos personals. A aquest procés els autors l’anomenen la dataficació de la democràcia, un procés que afirmen que ha conduït a la ciutadania a estar constantment vigilada i monitoritzada per aquests algoritmes que generen, manipulen i arrepleguen l’opinió pública. 

Model econòmic en el qual una empresa acumula el seu capital recollint les dades del públic
Model econòmic en el qual una empresa acumula el seu capital recollint les dades del públic
Model econòmic en el qual una empresa acumula el seu capital recollint les dades del públic
Model econòmic en el qual una empresa acumula el seu capital recollint les dades del públic

Capitalisme de vigilància

Model econòmic en el qual una empresa acumula el seu capital recollint les dades del públic

Tal vegada el punt culminant d’aquesta tendència a la dataficació siga la creació dels anomenats polítics  virtuals. En els últims anys, segons conta Patrici Calvo, han sorgit diverses candidatures que prometen delegar totes les decisions a un algoritme. Aquest és el cas del Partit Sintètic Danés o Michihito Matsuda, una IA generativa que es presenta a les eleccions per al càrrec de governador de Tòquio. Tot i això, per a l’investigador, el cas més cridaner és el de Ion, el nou “assessor honorari” del primer ministre romanés Nicolae Ciuca, que és la primera IA amb càrrec polític.

Els algoritmes intervenen en la creació de l’opinió pública en la seua transformació en big data així com en la presa de decisions sobre aquestes dades. Per als autors d’Algorithmic Democracy, aquesta intervenció omnipresent dels algoritmes fa impossible generar una opinió pública sana i ben informada, que no estiga influïda per interessos particulars. Segons aquests acadèmics, la principal necessitat de les democràcies actuals és aconseguir reconstruir l’espai de debat públic sense la hiperconnectivitat que monitoritza i vigila constantment a tota la ciutadania. Aquesta és l’única manera de garantir la participació igualitària i d’aconseguir que les opinions del públic es puguen expressar de manera lliure.

Conclusions en 1 minut

Crèdits

Coordinació: María Martín
Disseny: Álvaro Mas
Realització: Gerard Millas i Sergi Oltra

Agraïments

Prf. Patrici Calvo Cabezas
Prf. Domingo García
LabCom UJI

Grup d’investigació

Ètica Pràctica i Democràcia

5 llibres per a vincular la Intel·ligència Artificial i la comunicació empresarial amb Álex Rubio

El divulgador d’IA i professor Álex Rubio (Dept. de Ciències de la Comunicació) ens proposa cinc llibres per unificar els mons de la Intel·ligència Artificial i la comunicació empresarial. Des d’aportacions de referents en la matèria com l’historiador Yuval Noah Harari fins la representació a la ciència ficció.